El procés de les consultes: de les variants al projecte

Després de xarrar amb els clients en dues sessions (I i II), començàrem a treballar en les variants del projecte. Amb els distints jocs creatius de les sessions, disposàvem de suficient informació sobre els desitjos i necessitats dels usuaris. De fet, teniem suficient informació per a solucionar de forma diferent, els problemes i desitjos que ens exposaren L i A a les reunions de la Consulta d'Arquitectura d'aRRsa, on he fet les pràctiques que vos conte.

Les variants
Vam començar a plantejar tres variants que partien de tres idees: una "choza deluxe" on tot pivotaria al voltant de la cuina, un "loft familiar" amb una enorme àrea pública i una variant per a "redescubrir la terraza". A partir d'estes tres fonts de variants, vam realitzar distintes modificacions que derivarien en un total de 9 variants, més la planta del Projecte de Client.


Per exemple, ací tenim les distintes versions de la variant "El loft familiar". En primer lloc, la variant 2·a, que conserva (ampliant) l'actual ubicació de la cuina i la connecta de forma oberta amb el saló de la casa. Introduïnt la variable del temps, tindriem uns anys després la versió 2·a(f), on el dormitori dels xiquets s'ha dividit en dos. En canvi a la versió 2·b, el dormitori per a convidats es converteix en un despatx i es guanya superfície per al dormitori principal en detriment del saló. Hi hauria una versió 2·c on s'intercanvia la ubicació de la cuina i del saló i així indefinidament. Per això són importants dues coses: no encarinyar-se amb cap de les propostes perquè són totes bones i no atabalar a l'usuari amb massa propostes.

 Els ajustaments finals
A la quarta sessió, els vam presentar les deu plantes i els deixarem una setmana de reflexió. Després, tinguerem una sessió on ells ens van presentar les seues preferències, amb anotacions a cadascuna de les plantes, i vam començar a ensamblar una planta definitiva, mestissa de les propostes: començàvem la fase d'ajustaments finals.


A més de les plantes, també els presentàvem estes vistes, que difereixen molt del típic rènder. Estaven colorejades a mà, i l'objectiu és evitar la sensació que ja està tot decidit, com passaria amb un fotomontatge perfecte. Eixe caràcter improvisat fa que els usuaris no ho vejen com un projecte acabat. I és que les decisions mai han de ser definitives fins a la posada en obra. A més, les vistes van acompanyades de fotografies extretes de revistes o Pinterest, amb escenes semblants a les que es plantejen al projecte. Amb això, comencem a parlar dels materials, de la llum o de les sensacions espacials.


Després de tres sessions d'ajustament que vam realitzar durant tot un mes, vam arribar a la versió final. A la consulta anaven incloses sis sessions amb el pressupost pel projecte tancat, però la fase d'ajustaments es pot allargar unes sessions més. Si els clients desitjen finalitzar ací la consulta, se'ls entregarà un manual d'instruccions i ells dirigiràn el procés de l'obra. Després de tot el bagatge adquirit durant la consulta, els usuaris coneixen el perquè de les decisions projectuals, i estan capacitats per ser part activa de la gestió de l'obra. Sinó, serà el mateix arquitecte qui assumisca la direcció de l'obra, allargant la presa de decisions fins que comencen a definir-se material i espacialment les decisions.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada