Disputes culturals a l'espai públic com a ferramenta política

Fa unes setmanes, una exposició es va colar inusualment a l'agenda política. A Barcelona, El Born CCM va traure al carrer dues escultures franquistes, formant part de la mostra Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà. L'exposició pretén "denunciar la banalització de la dictadura durant la democràcia", ja que estes estàtues presidiren l'espai públic fins al 2008 (el Franco a cavall, al Castell de Montjuïc) i el 2011 (la Victòria, al Passeig de Gràcia). Deixant de banda la performance en la que ha esdevingut l'exposició -ara sí, el Franquisme ja no és impune-, la ubicació de la mostra va molestar als partits independentistes que formen l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona.

El màstil de la senyera de 17,14 m junt a les tres peces de l'exposició - Julia Schulz-Dornburg

Arran el canvi de govern, el centre del Born -un memorial al setge del 1714 inaugurat al Tricentenari- es va obrir a commemorar "altres memòries". Algunes autores com Nuria Alabao apunten que el relat del procés independentista es va marcar com a punt de partida la victòria borbònica a la Guerra de Successió; mentres que per a la construcció d'este relat s'ha deixat de banda l'antifranquisme, que fins fa uns anys connectava el catalanisme amb la resta de l'Estat. Les restes del Born es van convertir des del Tricentenari en l'epicentre del nacionalisme català, i potser per això, amb esta exposició es disputa la significació d'un espai públic central de Barcelona.

Una de les primeres imatges del govern de Ribó a València és l'obertura del balcó de l'Ajuntament a la ciutadania.  I és que el balcó es va convertir en el símbol de la València de Rita, des d'on ostentava el poder (que bote Rita, que bote Rita...). De fet, la fi de l'hegemonia política de Barberá la van marcar els xiulits baix del balcó durant les mascletaes de 2014 i 2015.

Les Reines Magues saluden des del balcó - Europa Press

Per això, el que més va molestar a la Cavalcada de la Setmana de la Infantesa va ser que pujaren al Balcó a saludar. No només s'obria a les visites de la ciutadania, sinó que també el podien fer servir col.lectius de la ciutat: un capítol més en la disputa pel significat del Balcó.

Altres casos de significació de l'espai públic els trobem a la Puerta del Sol madrilenya, escenari de manifestacions i "revolucions" des del segle XIX; o a la Porta de Brandenburg de Berlín, que s'ha convertit en el punt central de Berlín per ser símbol de la reunificació alemanya, després de tantes commeracions. Un altre cas, més clar, seria el de la diferència entre el Sony Center de la Berlín capitalista i reunificada contra l'Alexanderplatz de Berlín Est.

Controlar la significació de l'espai públic és clau en la construcció d'hegemonies polítiques. També en els casos de conflictes urbans, la significació de l'espai públic marcarà la resolució del conflicte. Per això també qui guanya el significat, guanya la disputa per l'espai públic.

Al cas d'Alacant,  l'inestabilitat política del govern municipal no sorprén ja que careix d'imatges que simbolitzen el canvi de govern. I d'això, Sonia Castedo en sabia molt. D'igual forma, els problemes al centre de la ciutat de convivència veïnal i model econòmic requeririen d'una resignificació de l'espai públic, actualment concebit només com un espai de consum.